Mañana sábado día 26 de febrero se reúne la Convención Programática Municipal ICV-EUiA-EPM y en su propuesta de programa marco recogen toda una serie de propuestas que ellos mismos definen como de izquierdas de verdad.
La verdad es que si no conociéramos sus actuaciones podrían incluso ilusionarse nos, pero como ya llevamos desde el año 2000 bajo el mandato del grupo ICV-EUiA que gestiona la Presidencia del Instituto Municipal de Parques y Jardines a través de Imma Mayol no podemos creer sus palabras.

En CGT Barcelona

Una cosa es lo que se dice y Una cosa es lo que se dice y otra lo que se hace
En estos últimos 11 años la gestión llevada a cabo en Parques y Jardines ha estado en las antípodas de las declaraciones realizadas estos días por Ricard Gomà, en el sentido de que los ayuntamientos es conviertan «en la gran trinchera de defensa del Estado del Bienestar «, en el actual« contexto de predominio de las políticas neoliberales «, Y aunque estaríamos de acuerdo con sus palabras, la realidad a Parques y Jardines es que el Instituto que han gestionado estos años ha realizado una política social y laboral neoliberal.

_______

Original:

CGT-
PARCS I JARDINS BARCELONA

davant
la Convenció Programàtica Municipal ICV-EUiA-EPM

Una cosa és el que
es diu i una altra el que es fa

Demà
dissabte dia 26 de febrer es reuneix la Convenció Programàtica
Municipal ICV-EUiA-EPM i en la seva proposta de programa marc
recullen tot un seguit de propostes que ells mateixos defineixen com
d’esquerres
de debò.

La
veritat és que si no coneguéssim les seves actuacions podrien fins
i tot il·lusionar-nos, però com ja portem des de l’any 2000 sota el
mandat del grup ICV-EUiA que gestiona la Presidència de l’Institut
Municipal de Parcs i Jardins a través d’Imma Mayol no podem creure
les seves paraules.

En
aquests darrers 11 anys la gestió duta a terme en Parcs i Jardins ha
estat a
les
antípodes

de les declaracions realitzades aquests dies per Ricard Gomà, en el
sentit que els ajuntaments és converteixin «en la gran trinxera
de defensa de l’Estat del Benestar», en l’actual «context
de predomini de les polítiques neoliberals»,I encara que
estaríem d’acord amb les seves paraules, la realitat a Parcs i
Jardins és que l’Institut que han gestionat aquests anys ha
realitzat una política social i laboral neoliberal.
Durant
aquests anys de mandat d’ICV-EUiA
s’ha
produït un aprofundiment en la privatització de l’Institut

transformant-lo d’Organisme Autònom a Entitat Pública Empresarial.
Així mateix ha permès infinitat de contractes irregulars (per a
tècnics i càrrecs, sense passar per oferta pública), mentre que
nega l’accés a treballadors de jardineria i adjudicant el servei
públic a contractes privats d’ineficàcia demostrada.

Entre
la infinitat de fets que són el reflex d’una opció política
ICV-EUiA que no difereix en res de la que pogués executar qualsevol
polític
de dretes i ultraliberal
,
podem destacar l’acomiadament de quatre treballadors amb categoria de
directius a l’octubre de 2001, aplicant motius objectius, emparant-se
en una reforma laboral imposada pel govern Aznar, la querella
criminal presentada contra els delegats del Comitè d’Empresa, les
innombrables condemnes per vulneració del dret de vaga, per
contractes de frau de llei, per incompliment de la Llei de Prevenció
de Riscos Laborals… Són nomes un petit exemple de la seva gestió.

Avui
de nou tornen a utilitzar mesures neoliberals al no contractar com a
interins als treballadors i treballadores que finalitzen el seu
contracte de rellevistes, la qual cosa suposa l’acomiadament d’onze
persones que finalitzen aquest contracte al llarg del present any (i
85 fins al 2014), escudant-se en una suposada aplicació de la taxa
de reposició del 10% que recull la Llei de Pressupostos de l’Estat.
Per a major escarn de tota la plantilla de Parcs i Jardins, la Sra.
Mayol pretén disfressar els acomiadaments adjudicant-los, en funció
de les jubilacions parcials que es vagin donant al llarg de l’any, un
nou contracte de relleu, la qual cosa no només no soluciona els
acomiadaments, sinó que a més rebenta els acords i deixa sense
expectatives a els que pertanyen a la borsa de treball de l’Institut,
derivada de l’última oferta pública, que estaven propers a signar
contractes de treball com rellevistes. Aquesta mesura suposa un greu
incompliment del Conveni Col·lectiu vigent i un canvi de criteri
malintencionat respecte a la política seguida el passat any. Amb la
mateixa taxa de reposició de la Llei dels Pressupostos Generals de
l’Estat es van signar 22 contractes d’interinitat, sense problemes i
suposa una contradicció enorme amb la política d’ocupació
recollida en la seva proposta de programa marc per a les eleccions
municipals del 2011

Una
política “
d’esquerra
de debò” a Parcs i Jardins,

és complir amb el conveni i realitzar els contractes d’interinatge
estipulats, és contractar al personal necessari (1’2 persones per
hectàrea) per realitzar el manteniment adequat a les zones verdes de
la ciutat i contractar el personal eventual necessari per cobrir els
períodes vacacionals de la plantilla.

 

Secció
Sindical de CGT a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de
l’Ajuntament de Barcelona