El recent daltabaix de l’escola catalana a les proves PISA ha generat moltes reaccions. El Departament d’Educació va començar responsabilitzant a l’alumnat migrant, va continuar amb les famílies en situació de pobresa i els últims dies hem vist com alguns mitjans de comunicació i membres destacats de la Fundació Bofill culpabilitzen de la davallada a les mancances en la formació i l’avaluació del cos docent.

Des de CGT Ensenyament denuncien el caire classista i racista que se’n desprèn de les excuses del departament, d’un govern suposadament d’esquerres. A més, asseguren que en cap cas s’ha de posar en qüestió la professionalitat del cos docent, donat que les docents catalanes no estan pitjor preparades ni menys formades que les seves predecessores ni que les de qualsevol altra regió de l’estat.

CGT adverteix que a l’hora de cercar les causes del daltabaix dels resultats PISA s’haurien d’analitzar els fets diferencials de l’educació catalana, tot posant el focus en les 3 característiques diferencials:

  1. Està a la cua en inversió en percentatge del PIB, només inverteix un 2,52% del seu PIB en educació, gairebé la meitat que altres territoris de l’estat amb millors
  2. Els decrets de plantilles, autonomia i direccions han abolit la democràcia a escoles i instituts convertint les direccions en caps de selecció de personal. Això provoca que les treballadores deguin obediència cega a les direccions a canvi de ser reclamades pel curs següent.
  3. El departament, en lloc de consultar als docents sobre l’adequació de les polítiques educatives, cerca consell de certes fundacions privades, totalment alienes al que passa a les
  4. L’insuficient finançament de la pública està suposant una privatització encoberta, afavorint a la concertada i fomentant la segregació

La comunitat educativa fa anys que convoca vagues i mobilitzacions per alertar de la davallada generalitzada de la qualitat educativa que han provocat les polítiques implementades pels successius governs. Per revertir aquesta situació i assolir una millora real i duradora de l’educació pública catalana des de CGT exigeixen que es duguin a terme les següents reivindicacions:

  • Una inversió en educació pública del 6% del PIB com estableix la
  • Reduir les ràtios a tots els cursos i incrementar i dignificar el personal d’atenció educativa per poder posar en marxa una escola realment
  • La supressió dels concerts, els diners públics a l’escola pública.
  • La derogació dels decrets per retornar la democràcia als
  • La reversió immediata de les retallades pendents (1r estadi a 6 anys amb reconeixement del deute, reducció de 2 h lectives per majors de 55 anys).
  • Un pacte d’estabilitat de les interines en frau de
  • Temps per preparar el curs amb dignitat començant amb l’alumnat més tard de l’11 de setembre.
  • Cap tancament de línies a l’escola pública.
  • Defensa real de l’escola en català.

Fuente: CGT Ensenyament

Artículos, Catalunya, Enseñanza