En els darrers mesos, dues novetats editorials han portat el tema prioratí a les llibreries de les nostres comarques i que quedi clar que no em vull referir a aquest magnífic volum de fotografies i poc text de preu impronunciable que es ven a diversos pobles de la comarca amb el títol de “El Priorat”. Ben altrament, els llibres de què parlo tenen els termes invertits : molt text i poques fotos. Què hi farem, si som fanàtics més del que es diu que de l’entorn on es diu !

En els darrers mesos, dues novetats editorials han portat el tema prioratí a les llibreries de les nostres comarques i que quedi clar que no em vull referir a aquest magnífic volum de fotografies i poc text de preu impronunciable que es ven a diversos pobles de la comarca amb el títol de “El Priorat”. Ben altrament, els llibres de què parlo tenen els termes invertits : molt text i poques fotos. Què hi farem, si som fanàtics més del que es diu que de l’entorn on es diu !

Es tracta de dues novetats bibliogràfiques ben diferents però que llegides gairebé en paral·lel per dates de publicació i perquè en algunes de les seves parts tracten els mateixos períodes històrics ens aporten una profunditat sobre el tema del moviment obrer a la comarca del Priorat com poques vegades havíem tingut fins ara ; bé, com mai fins ara no havíem tingut. D’una banda, tenim “Vint anys de cooperativisme obrer a Falset”, de Pere Audí, que es presenta com el primer volum de la nova col·lecció ‘Les veus del temps’ de l’editorial de l’Associació Carrutxa ; i de l’altra “Comunistes i catalans”, l’autobiografia de Josep Banqué i Martí, publicada per l’Associació d’Estudis Reusencs en una edició a càrrec dels joves historiadors Joan Navais i Frederic Samarra.

L’obra de Pere Audí suposa la reconstrucció de la vida interna i del desenvolupament històric en el seu context geogràfic d’una cooperativa obrera, El Porvenir, que a Falset va fer la funció de construir la utopia tocant de peus a terra, és a dir, proporcionant tant aliments en règim cooperatiu per als cossos dels obrers i provisió si aquests patien malaltia, com a les seves ments a través de diverses iniciatives culturals. El Porvenir, que tant amb aquest nom com amb el de Sociedad de Trabajadores del Campo de Falset va estar en actiu com a mínim de 1916 a 1939, va ajuntar en el seu si el moviment obrer falsetà en les seves diverses tendències, tant sindicals com de partit, però amb una evident primera part lligada a l’anarcosindicalisme i una segons recollint l’amplitud de les esquerres de l’època no tripartita. I és que a principis del segle XX, la idea que era possible un canvi de base social i els que no eren res ho podien ser tot va portar la classe obrera, fins i tot a llocs com Falset (allunyats del desenvolupament industrial i del brogit urbà més llegit) a plantejar-se fer realitat el futur en el present i es van crear iniciatives com la Cooperativa Obrera El Porvenir, autèntic centre cultural i lúdic de la vila, amb mútua de socors i actuant com a difusor de les idees més avançades que es coïen arreu del món, idees socialistes en l’ordre econòmic, federalistes i republicanes en l’ordre nacional i de tot tipus en la resta d’ordres sempre que propiciessin la llibertat de la classe i de l’individu.

I si el volum d’Audí ens ajuda a entendre com funcionava l’organització social, l’autobiografia del falsetà Josep Banqué ens situa en la visió que de tot plegat en tenien els militants de la Idea, com el mateix autor de les memòries. Josep Banqué va escriure el seu llibre el maig de 1963 a Moscou, com una de les obligacions que tenia com a militant del Partit Comunista de fer balanç de la seva actuació personal i del partit. Però una de les parts que a mi em resulten més interessants i que més lliguen amb el llibre anteriorment citat és la que fa referència als primers anys de militància de l’autor, quan la majoria dels obrers del Priorat estaven enquadrats en el Sindicat Únic, és a dir en la CNT. Eren els anys que portarien a la cooperativa El Porvenir a tenir la seva màxima força i de fets una mica increïbles per desconeguts com quan Banqué narra com es va viure la Vaga de la Canadenca a la comarca, amb més de mil homes armats esperant un senyal per llençar-se damunt Falset i provocar, d’acord amb el moviment de vaga general revolucionària presenta a tota Catalunya, un canvi de règim que portés a la societat socialista.
Les persones que ens continuem preguntant què va passar a casa nostra durant els primers decennis del segle XX podem estar contentes amb aquestes novetats editorials, ja que finalment podrem lligar la història general del moment amb una bona part de la local més propera. Al Priorat, ja comencem a tenir elements per recompondre la nostra història, esperem que aquestes iniciatives i les que s’anuncien, com l’esperadíssima -i parlo a títol personal però també col·lectiu perquè és una part que ens falta encara- monografia de Toni Orensanz sobre la Guerra Civil a Falset i a l aresta de la comarca, no es facin esperar més del que la constatació empírica de les dades de les fonts utilitzades faci necessari.


Par : Jordi Martí Font, secretari general de la CGT del Camp