L’associació Donem la volta al poder va organitzar dimarts al vespre a l’Ateneu una xerrada per a parlar d’immigració i Constitució Europea, especialment centrada en els drets polítics i de ciutadania dels immigrants. Des de l’entitat consideren que l’aprovació del tractat suposaria la creació de ciutadans de primera i de segona.
L’associació Donem la volta al poder va organitzar dimarts al vespre a l’Ateneu una xerrada per a parlar d’immigració i Constitució Europea, especialment centrada en els drets polítics i de ciutadania dels immigrants. Des de l’entitat consideren que l’aprovació del tractat suposaria la creació de ciutadans de primera i de segona.
Un moment de la xerrada celebrada a l’Ateneu
foto : J.R.Urbano
Barak, un dels integrants de l’entitat organitzadora, destacava en la presentació de l’acte que els drets polítics són molt importants perquè transmeten dignitat i garanties per a un col·lectiu humà, el dels immigrants, cada vegada més important a Europa. Segons Barak, la proposta de Constitució Europea crearia una mena de ciutadans de segona, els immigrants, que veurien vulnerats els seus drets més fonamentals.
Sebastián Salvadores, sindicalista de la CGT i persona molt vinculada a les ocupacions reivindicatives d’esglésies i places fetes a Barcelona per immigrants, destacava en el seu parlament que el tema de la immigració és molt greu. Junt amb les conseqüències que comporta. Així, i segons un informe de la ONU, l’any 2050 Espanya serà el país més envellit del món. Un fet que Slavadores considera que pot perjudicar el sistema de pensions, dissenyat perquè els que treballin paguin les dels jubilats. Si es vol mantenir el sistema, tot i les primeres referències a que la cosa no funciona, el ponent remarca que caldrà que vinguin molts immigrants. Davant d’aquesta realitat, Galícia i Catalunya pateixen rècords de manca de natalitat. Una natalitat que és als països del tercer món, els naturals dels quals volen venir. Davant d’això, afirma Salvadores, «la Unió Europea es blinda».
Per Salvadores, els recursos de la terra són limitats ja que Europa i el primer món, el 20 % de la població, malbaraten des de l’opulència, fent que el 80 % de la població es mori de gana i provocant que a països com Sierra Leone o Nigèria l’esperança de vida sigui de 40 anys, la meitat de l’espanyola. És per això, destaca Salvadores, que per moltes barreres i traves que es facin, la gent continuarà venint per a millorar la seva vida en tots els sentits.
Justícia i Legalitat
Sebastián Salvadores va referir-se a les lleis d’estrangeria tot comentant que les lleis vigents o els processos ara encetats, poden ser legals, la qual cosa no vol dir que siguin justos. Quant a la Constitució Europea, el ponent considera que equipara els immigrants amb terroristes i criminals i els fa passar per autèntics calvaris per aconseguir la residència legal. Salvadores recorda que aquesta és una pràctica que es fa en un Estat els ciutadans del qual i als anys 70 feien cues a diversos països d’Europa per aconseguir papers.
Salvadores va demanar als nacionalistes el seu suport a la causa dels immigrants, donat que si demanen el reconeixement de la diferència hauria de ser a totes.
La immigració : riquesa pel país d’acollida
L’advocat Juan García Boromi, especialitzat en temes d’immigració, immigrant ell mateix, reivindicà aquesta condició, actualment força desprestigiada a casa nostra. Ho feu explicant que la immigració enriqueix els països.
Boromi destacà que actualment hi ha 3 milions d’immigrants a l’Estat Espanyol, 700.000 dels quals a Catalunya. Entitats com Xarxa solidària, a la qual pertany, neixen per a donar veu a aquest important col·lectiu. Un grup humà d’origen divers que ha vingut, en molts casos, a establir-se en aquestes contrades. Per això l’advocat desconeix quin sistema és el bo per a la integració, tot esmentant que coneixem els que no funcionen, com per exemple els de França i Holanda.
Juan García Boromi qualificà de “terrible” l’actual llei d’estrangeria perquè comporta canvis radicals en la vida de moltes persones, gent que evita passar per segons quines estacions de metro, especialment les d’enllaç entre línies, per la Plaça Catalunya o circular pel Passeig de Gràcia, perquè saben que allà la policia els demana els papers. En molts casos, indica Boromí acaben fent-se invisibles i circulen només de nit, amagant-se, quan en molts casos han vingut aquí a buscar un futur millor ja no tant per ells com per els seus fills.
El procés de regularització actualment en marxa ha permès, per Boromi, que els immigrants comptin com a treballadors ja que generen recursos econòmics : mouen 3 mil milions d’euros l’any. Una quantitat de diners que ja els fa interessants per a empreses financeres com La Caixa. Al temps també consumeixen i fan créixer el mercat nacional.
Treballadors i ciutadans
Boromi demanà una tercera etapa en la qual els immigrants, a més de treballadors esdevinguin ciutadans. Un estadi que s’adquireix amb 2 anys de residència pels nacionals d’antigues colònies espanyoles i 10 per la resta dels països.
L’advocat va demanar l’eliminació d’aquesta diferencia, tot esmentant que malgrat les lleis cada vegada es veuen ciutadans immigrants ocupant feines a la nostra societat. Primer en els oficis més durs i a poc a poc en la resta.
