L’accidentalitat a l’empresa municipal s’estanca després d’anys d’augment, però supera en un 25% la mitjana del sector
Els treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona van tenir entre el gener i l’agost d’aquest any 119 accidents a la feina que van comportar que l’afectat hagués d’agafar la baixa, dos mes que en el mateix període de l’any passat. Això suposa una frenada en l’increment de l’accidentalitat a l’institut municipal, que en dos anys havia pujat un 35% i que havia motivat fins i tot un primer toc d’atenció per part del Departament de Treball i Indústria. La xifra, però, està encara un 25% per sobre de la mitjana del sector agrari i de caça, on la Generalitat emmarca Parcs i Jardins, que també ha frenat l’augment de l’absentisme laboral des que, al mes d’abril, va contractar els serveis d’una empresa per fer el seguiment de les baixes dels seus treballadors.
L’accidentalitat a l’empresa municipal s’estanca després d’anys d’augment, però supera en un 25% la mitjana del sector

Els treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona van tenir entre el gener i l’agost d’aquest any 119 accidents a la feina que van comportar que l’afectat hagués d’agafar la baixa, dos mes que en el mateix període de l’any passat. Això suposa una frenada en l’increment de l’accidentalitat a l’institut municipal, que en dos anys havia pujat un 35% i que havia motivat fins i tot un primer toc d’atenció per part del Departament de Treball i Indústria. La xifra, però, està encara un 25% per sobre de la mitjana del sector agrari i de caça, on la Generalitat emmarca Parcs i Jardins, que també ha frenat l’augment de l’absentisme laboral des que, al mes d’abril, va contractar els serveis d’una empresa per fer el seguiment de les baixes dels seus treballadors.

El cas de Francisco Jurado, un treballador amb problemes respiratoris que va morir al juliol al parc de Diagonal Mar durant la seva jornada laboral, i que ha motivat una denúncia de la vídua contra Parcs i Jardins per incomplir la llei de prevenció de riscos, ha tornat a posar sobre la taula el tema de l’accidentalitat a l’institut municipal. Els sindicats retreuen a l’empresa manca de sensibilitat en el tema i l’institut ho nega i acusa els representants dels treballadors de convertir un tema « tan sensible com aquest » en una arma per utilitzar en el marc de la negociació del conveni, estancada des de fa més d’un any.

Ahir la CGT denunciava que l’any passat Parcs i Jardins va triplicar la mitjana catalana d’accidents amb baixa, un índex que correspon al nombre de casos anuals per cada 100.000 treballadors, i que el 2005 va ser de 5.949. Una senzilla regla de tres permet comprovar que els 165 accidents registrats l’any passat entre els 974 empleats de Parcs i Jardins suposen un índex de 16.940, que quasi triplica la mitjana general. L’índex, però, varia molt en funció de cada sector econòmic, tal com recorda el gerent de Parcs i Jardins, Jordi Campillo. « No és el mateix el sector d’oficines que el de la construcció », exemplifica. A l’hora de fer els seus càlculs, la Generalitat inclou Parcs i Jardins en el sector denominat « agrari i caça ».

Campillo va replicar amb dades actualitzades : de gener a agost del 2006 hi va haver 119 accidents, un dels quals va ser greu (a banda de la mort de Jurado, que encara s’ha de determinar si es va tractar d’un accident laboral) i la resta, lleus. Un 40% van correspondre a problemes musculars a causa de sobreesforços ; un altre 17%, a caigudes, i la resta, a incidències diverses, « com ara picades de vespes, marejos o punxades ».

La xifra suposa una bona notícia, perquè s’han produït només dos accidents més que en el mateix període del 2005 (117). És a dir, s’ha frenat una puja que havia estat d’un 35% en dos anys : hi va haver 122 accidents el 2003, 144 el 2004 i 165 el 2005. Uns números que van merèixer un toc d’atenció per part del Departament de Treball, que el gener passat va recomanar per escrit a Parcs i Jardins que examinés el seu « grau de compliment de les normes de prevenció » i que prengués « les mesures necessàries per evitar que aquesta situació es reprodueixi ». La « situació » era acumular un nombre d’accidents per sobre de la mitjana i que n’hi hagués de greus, els dos aspectes que van determinar la tria de les 5.000 empreses que van rebre la carta.

Tot i la millora -també pel que fa als dies de baixa de mitjana per accident : 18,2 el 2004 i 15,72 el 2006-, els 119 accidents del 2006 suposen una mitjana d’un 25% superior a l’índex del sector agrari i de caça en el període de juliol del 2005 a juliol del 2006, que és de 15.013, segons consta en la web del Departament de Treball. Campillo justifica el diferencial perquè en aquest sector « no hi ha cap altra empresa tan gran, i a més hi ha molta gent amb molta pressió per no agafar baixes, com ara molts autònoms i temporers », que fan baixar la mitjana.

Campillo esgrimeix més xifres per demostrar els esforços que s’han fet en matèria de prevenció : « L’any 2004 teníem sis tècnics de prevenció, l’any 2005 en vam incorporar un més i el 2006, un altre. A més, aquest any hem incrementat en un 50% el nombre de persones que reben formació. » L’any passat van haver-hi 862 inscrits en alguns dels cursos de prevenció i salut que va fer l’empresa. Aquest any, la xifra puja a 1.298. És a dir, que fins i tot hi ha empleats que s’han apuntat a més d’un, perquè la plantilla no arriba al miler de treballadors.


Fuente: IVAN VILA / vilaweb